Bloc de Josep Francesc Delgado


Alguns articles de Josep-Francesc Delgado

 

Quan la Institució

de les lletres catalanes

era sota les bombes

o a favor de la memòria històrica

 

Sembla que per fi es va despertant la memòria històrica. A finals de gener es van organitzar a la Garriga diversos actes en aquest sentit que van culminar en una escenificació a l’estació en record del bombardeig del 28 de generde 1939. S’hi van encendre 13 espelmes pels tretze morts a causa del bombardeig de les tropes del general Franco. Després dels terribles bombardejos de Granollers, l’aviació feixista va bombardejar amb cruesa l’estació segurament per tallar la retirada dels qui fugien. Fou un bombardeig cruent que va afectar població civil, de tal manera que es pot assegurar a hores d’ara que la guerra civil va donar ocasió a l’aviació italiana i alemanya per assajar els primers bombardeigs indiscriminats sobre civils.

De l’acte recordo especialment els ulls eniguats d’un home gran. En aquell bombardeig hi van morir el pare i el germà. La família va tirar endavant amb ell i la mare. I em va dir el lloc, uns metres més amunt d’un fanal de llum blanca, pels volts de l’esplanada on els pares aparquen per deixar llurs fills a l’esplanada del l’escola Puiggraciós, hi passo cada dia.

A finals de gener la Institució de les lletres catalanes va fer també un acte en record de les persones que hi van desenvolupar la seva activitat cultural durant la guerra civil.

L’acte va consistir a pujar en autobús fins al mas Perxés, prop de poble de l’Agullana, a tocar de la Jonquera. S’hi van llegir textos de Xavier Benguerel, Sebastià Guasch, anna Murià, Jordi Murià, Magí Murià, Antoni Rovira i Virgili… L’esplèndida antologia preparada per Iolanda Peregrí i llegida per ella mateixa i el poeta Francesc Parcerisas posava en evidència la qualitat que les lletres catalanes havien assolit l’any 1939. De tots els textos remarcaria una imatge de Benguerel, l’escriu al llibre Els vençuts, i també parla d’una estació de tren: < En un racó una criatura rosegava un tros de pa, i una altra criatura, més petita, al seu costat, movia la boca i se la mirava amb enveja>. La ILC va desenvolupar una bona funció durant la 2a. República. Els seus responsables van haver de fugir. La ILC del segle XXI ha obert beques de creació i traducció així com campanyes de lectura a escoles i biblioteques. Per sort ha tingut més temps i ha pogut engegar més projectes.

L’home que va perdre mitja família en aquell bombardeig de La Garriga també havia llegit llibres. Vaig mirar la llum blanca que ell m’asenyalava al final d’una corrua de fanals de llum carabassa. Ara entenc perquè aquella claror era tan blanca.

 

 

 

Josep-Francesc Delgado, publicat 9 nou del Vallès oriental,


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: